És allò pur, real, l’abstracció que cadascú té del seu món propi, el no engany, la veritat. Avui parlant amb un poeta català, Màrius Santpere, un home de música però per casualitat, per diners i habilitat, de professió poeta (Sempre és i serà més barat un llibreta i un llapis que un instrument). Deia el següent: “No sóc realista, prou realista és la vida, em decanto per l’abstracció, allà estic més còmode, estic més a gust, és més natural i més pur”.
L’art pur pot arribar a ser la comunió, el punt d’unió entre dues persones, una finestra al coneixement i arribar a conèixer quelcom de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario